Alministra'l to Blog

¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre

Estaya: Miranda de l Douro

Fuonte Aldé - Lista de Chamadeiros

tierraalantre 14/03/2010 @ 00:11

AMADEU FERREIRA

Fuonte Aldé ye ua aldé que pertence a la fraguesie de Bilachana de barceosa, de l cunceilho de Miranda de l Douro, adonde se fala mirandés. Ye nessa lhéngua que se formórun ls sous chamadeiros i que até nós chegórun pula boç de l pobo. Las anformaçones que eiqui deixo fúrun-me dadas por Féleç Fernandes an 2009, natural daqueilha aldé i falante de mirandés. L termo deste pobo faç marra cun Prado Gaton, Palaçuolo, Bilachana, Dues Eigreijas, Sendin, Picuote i Augas Bibas.

Lleer el restu d'esta entrada

Formaçon de formadores an mirandés

tierraalantre 09/03/2010 @ 11:19

FRANCISCO DOMINGUES

L’ Associaçon de Lhéngua Mirandesa, an parcerie cun l’ Associaçon Nial de la Boubielha, bai mais ua beç pormober l ansino de l mirandés an Corroios. Desta beç l ansino çtina-se a quien tenga l Curso Eilementar de Lhéngua Mirandesa, ou a quien nun l tenendo scribe sien porblemas nesta lhéngua. L curso bai a tener ua carga hourária de doze horas i será dado an três sábados de las 15.00h à las 19.00h, ne l Clube Cultural i Recreatibo de l Alto de l Molino an Corroios. L sou ampeço ye ne l die 20 de Márcio i apuis tenerá un sábado an Abril i outro an Maio.
L curso bai a tener cumo porsor l nuosso yá bien coincido Porsor i Ambestigador Amadeu Ferreira.

Ls antressados puodan fazer la sue anscriçon até l die 17 de Márcio, pa ls emails de: amadeujf@gmail.com ou leonardo.antao@sapo.pt

(de Froles Mirandesas, 08-03-2010)

L Ansino oufecial de l mirandés

tierraalantre 08/03/2010 @ 10:20

DUARTE M. MARTINS

Nua resquinica de l nordeste trasmuntano, bien stribado a la porbíncia de Çamora, inda hoije, hai quien anteime an falar i screbir la outra lhéngua, que ye tamien ua lhéngua de Pertual – l mirandés. L mirandés ye ua lhéngua latina que tubo ua eiboluçon mi própia i ls lhénguistas nun tubírun qualquier dúbeda an aparentá-la cun ls romanses sturlheoneses. L lheonés puode sonar a algo ralo, mas, an tiempos, fui ua lhéngua de reis, nobres, clérigos i giente de l pobo que la falou i la screbiu nun spácio bien más ancho do que adonde quedou agora. Cun l zaparcimiento de l reino de lheon, las bariadades lheonesas quedórun spargidas, anquanto que a outras l tiempo fui-le dando ua muorte bagarosa. Adonde dantes se falou lheonés, ampeçou-se a falar solo castelhano ou pertués. Por milagro que pareça, la giente de la Tierra de Miranda tornou-se bilhingue i nun deixou l mirandés, que por muitos seclos fui trasmitido ouralmente, zaparecer. Inda hoije ye assi.

Lleer el restu d'esta entrada

D'Andrés: “Tenemos la suerte de que nun hai controversia ortográfica”

tierraalantre 01/03/2010 @ 11:36

Ramón d’Andrés (Madrid, 1959), ye’l direutor del Seminariu de Filoloxía Asturiana, ex direutor de la Oficina de Política Llingüística y una de les personalidaes de l'asturianística.

¿Qué ye’l Seminariu de Filoloxía Asturiana?
Ye un grupu d’investigación constituíu formalmente, onde profesores ya investigadores s’axunten en dalgo que tien el reconocimientu de la Universidá. Fundóse en 2002 y mueve una serie de proyeutos d’investigación dirixíos caún por un profesor. Por exemplu, Xulio Viejo dirixe’l proyeutu Eslema de corpus llingüísticu oral y escritu del asturianu. Yo toi dirixendo l’ETLEN, un estudiu sociollingüísticu na zona de transición del Eo-Navia.

Lleer el restu d'esta entrada

Llionés en marcha

tierraalantre 23/02/2010 @ 11:41

ANTÓN GARCÍA

Nos años setenta del pasáu sieglu XX, yera terrible'l silenciu cultural de Llión y Zamora sobre les sos fales, del mesmu tueru llingüísticu que l'asturianu. Buscando, di col padre António Maria Mourinho na Miranda portuguesa, col qu'intercambié dalguna carta y dalgún llibru. Centráu na etnografía, Mourinho tenía más un afán testimonial que normalizador, anque escribió dellos poemes. En Llión, el mio corresponsal d'aquel tiempu, yá nos ochenta, foi otru Antonio, García Álvarez, presidente de l'Asociación para la Defensa del Leonés «Ordoño II», que plantexaba idees realistes sobre lo que se podía dir faciendo nel tarrén llingüísticu y lliterariu, pero más na especulación teórica que na práctica. Dalgún viaxe a Las Cabreiras permitía comprobar la vitalidá de la fala, a lo menos ente los más vieyos. Alcuérdome maraviáu d'un viaxe que fiximos, nel remate de los años ochenta, a Rionor, esi pueblu zamoranu que fai frontera con Portugal, onde pudimos falar con unes muyeres que ¡filaben! a la puerta casa, mientres otres llavaben ¡nun regueru!; parolamos, elles en rionorés y nós nel asturianu de Tuña. Prestaba oyer a aquelles muyeres dicir «nueite» y «güeyu» tan al Sur. Pero'l llionesismu que se ponía en marcha daquella, bien activu, yera un movimientu cultural que s'expresaba en castellanu: Juan Pedro Aparicio, Luis Mateo Díaz, José María Merino, Julio Alonso Llamazares... Nesos años la bibliografía n'español sobre lo llionés medró abondo.

Lleer el restu d'esta entrada

L’Academia cuenta finar esti añu l’estudiu de tol dominiu

tierraalantre 22/02/2010 @ 11:08

D. BARREIRO

L’Academia cuenta tener en 2010 completó l’estudiu sociollingüísticu de tol dominiu ástur, tres presentar el trabayu sobre Miranda y entamar a trabayar nún sobre Zamora.

Según desplicó Ana Cano, l’estudiu de Miranda fai’l númberu cinco de la Estaya Sociollingüística de l’Academia. Una colección qu’entamó col “II Estudiu Sociollingüísticu d’Asturies” y onde hai trabayos dedicaos a tol dominiu, señalando los dos exemplares dedicaos a Lleón, "completaos col trabayu d’Aurelia Merlan dedicáu al mirandés".

Lleer el restu d'esta entrada

Aurelia Merlan: «El mirandés conserva muchos rasgos de la lengua asturiana»

tierraalantre 19/02/2010 @ 11:11

ÁNGEL FIDALGO

«Un alegato a favor de las lenguas minoritarias». Así definió ayer la filóloga rumana Aurelia Merlan, profesora de la Universidad alemana de Múnich, su libro «El mirandés: situación sociolingüística de una lengua minoritaria en la zona fronteriza portugueso-española», publicado por la Academia de la Llingua Asturiana y que ayer fue presentado ayer en el Club Prensa Asturiana de La Nueva España. En el acto intervinieron también Ana Cano, presidenta de la Academia de la Llingua Asturiana, y Xosé Lluis García Arias, miembro de número de esta academia.

Lleer el restu d'esta entrada

El presidente de la RAG pide la oficialidá del asturianu y diz tar dispuestu a consensuar la norma eonaviega cola ALLA

tierraalantre 01/02/2010 @ 10:41

El presidente de la Real Academia Galega, el recién escoyíu Xosé Luis Méndez Ferrín, declaró a los medios esta fin de selmana que ta a favor de la oficialidá del asturianu, anque non na zona del Eo-Navia, onde reclamó la oficialidá del “gallegu d’Asturies con un tratamientu especial”. El presidente del país vecín dixo qu’a él-y da rabia “muncha rabia, que l’asturlleonés seya cooficial en Miranda del Douro y reconocíu pola República Portuguesa, y l’asturianu nun lo seya n’Asturies dafechu”.

Lleer el restu d'esta entrada

Llibros 2008: Catálogu de publicaciones

tierraalantre 20/01/2010 @ 10:31

* RODRÍGUEZ VALDÉS, Rafael (2009): Llibros 2008: Catálogu de publicaciones. [Uviéu:] Gobiernu del Principáu d'Asturies. Conseyería de Cultura y Turismu.

(vía la Dirección Xeneral de Política Llingüística)

Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura

tierraalantre 13/01/2010 @ 11:27

* MARTINS, Cristina (2005): "El mirandès front al portugués i el castellà: Elements per a una breu caracterització lingüística i sociolingüística d'una llengua minoritària" in Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, número 16: Europa parla (I), 81-95.
* RODRÍGUEZ CUETO, Milio (2005): "L'asturià. Petita història d'una literatura en desgràcia permanent" in Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica, número 16: Europa parla (I), 149-160.

(Bia Eureca!)