Alministra'l to Blog

¡Crea'l to Blog yá! Fácil y de baldre

Estaya: Miranda (d'Asturies)

Grandes poetas em Mirandês

tierraalantre 20/05/2009 @ 10:15

Nos últimos 12 anos, traduziu para Mirandês mais de uma centena de autores portugueses e estrangeiros. O seu trabalho está disponível na Internet.

Jurista, professor convidado na Universidade Nova de Lisboa e vice-presidente do Conselho Directivo da Comissão do Mercado de Valores Mobiliários, Amadeu Ferreira é um homem com várias ocupações profissionais. Apesar dos seus afazeres, dedica-se à escrita, investigação, tradução e história da segunda língua oficial em Portugal.

Lleer el restu d'esta entrada

Dieç anhos para traduzir toda la Bíblia Sagrada an lhéngua mirandesa

tierraalantre 15/05/2009 @ 12:30

DUARTE MARTINS

Dieç anhos fui quanto tardou a traduzir la Bíblia pa l mirandés. L tradutor ye Domingos Ferreira, un home de 61 anhos, nacido an Samartino i a bibir an Zenízio. La obra stá apersentada an 6 belumes (cindo deilhes cun l Bielho Teçtamento i un cun l Nuobo Teçtamento) puoden ser bistos i apreciados ne l Museu de la Tierra de Miranda. La Bíblia, screbida an mirandés, fai parte de la pieça de l més de l Museu de la Tierra de Miranda, ajuntando-la a este anho de 2009 i a las comemoraçones ls dieç anhos de l reconhecimento oufecial de la lhéngua mirandesa.

Lleer el restu d'esta entrada

Amadeu Ferreira, másimu esponente de la recuperación de la llingua mirandesa apresentóu'l sou llibru en Llión

tierraalantre 11/05/2009 @ 15:58

Amadeu Ferreira, másimu esponente nel procesu de recuperación llinguística del mirandés, visitóu esti fin de selmana Llión cul envís de participare cumu ponente nel cursu de primaveira entamáu pula Conceyería de Cultura Llïonesa "Procesos de Normativización: Llïonés y Mirandés" y apresentar el sou llibru Os Lusíadas e o Mirandés - História de Uma Lengua e de un Povo ilustráu pur José Ruy. Nel cursu, desendolcáu nas mañanas y tardes del sábadu y domingu nel Palaciu Don Gutierre y nel que se chenaran tolas plazas disponibles, Amadeu Ferreira falóu na tarde del sábadu del procesu de recuperación, normalización y normativización que se ta desendolcandu na tierra de Miranda pa cul mirandés, pa, darréu, apresentar el sou llibru ante un auditoriu práuticamente chenu acompañáu del ilustrador José Ruy, el Cónsul de Pertual en Llión y el Conceyeiru de Cultura Llïonesa, Abel Pardo Fernández. L'eventu sirvíu pa estreichar inda más los llazos ente Llión y Miranda y afitare la collaboración llinguística que dambas tierras vienen desenrollandu dende cuantayá.

(de l Portal del Ayuntamiento de León, 11-05-2009)

BIDEA (5): Toponimia

tierraalantre 29/12/2008 @ 18:31

* ALARCOS LLORACH, E. (1958): “Topónimos en -ju”, BIDEA 35, p. 444-445.
* AMIEVA, C. (1964): “Notas folklóricas-geográficas sobre el pueblo de Barros (Llanes)”, BIDEA 53, p. 452-457.
* ARIAS, M.A. (1953): “Toponimia menor de Cornellana”, BIDEA 20, p. 603-610.
* ARIAS, M.A. (1960): “Toponimia menor del concejo de Salas”, BIDEA 40, p. 245-256.
* ARIAS, M.A. (1960): “Toponimia menor del concejo de Salas”, BIDEA 41, p. 462-470.
* BLANCO PIÑÁN, S. (1971): “Vocabulario toponímico de la parroquia de Meré (Llanes)”, BIDEA 74, p. 511-594.
* BOBES NAVES, Mª C. (1959): “De la toponimia astur. Nombres comunes y su cronología”, BIDEA 37, p. 180-194.
* CABAL, C. (1952): “Alrededor de un topónimo: El agua buena de Obona”, BIDEA 16, p. 299-301.
* ESCOBAR GARCÍA, F. (1974): “El topónimo Oviedo ¿es un teónimo?”, BIDEA 82, p. 375-400.
* FRIERA SUÁREZ, F. (1979): “El nombre de Sariego”, BIDEA 96-97, p. 237-255.

Lleer el restu d'esta entrada

Aprobada la toponimia oficial de Miranda

tierraalantre 29/10/2008 @ 11:54

El Conseyu de Gobiernu celebráu esti martes 28 d'ochobre aprobó'l decretu colos topónimos oficiales del conceyu de Miranda, que queden agora pendientes namás del trámite d'asoleyalos en BOPA. La nota oficial conseña que les Alministraciones Públiques habrán adecuar de manera progresiva la rotulación en vía pública y carreteres del conceyu, lo mesmo que en mapes y planos oficiales a les formes apautaes en Decretu. Miranda fai asina'l númberu 32 de los conceyos asturianos que recuperaron, con calter llegal a tolos efectos, la so toponimia tradicional.

(d'Asturies.com, 29-10-2008)