JORDI PALMER

El lleonès o llingua llïonesa és la més desconeguda de totes les variants del tronc lingüístic asturlleonès, si més no en relació amb les seves germanes, el mirandès, que gaudeix d'un estatus oficial a la zona de Portugal on es parla i l'asturià, amb força implantació social i immers actualment en una lluita a totes en favor de la cooficialitat. Així i tot, el lleonès existeix i lluita per la seva supervivència.

Descendent directe de la llengua parlada a l'antic regne de Lleó durant l'Edat Mitjana, la situació actual del lleonès és totalment precària. De fet, no hi ha cap reconeixement legal fins a la reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovada l'any 2007, que en reconeix l'existència i la necessitat de protegir-la, tot i que la voluntat normalitzadora del govern autònom, amb seu a Valladolid, no ha anat més enllà d'aquesta declaració d'intencions.

Lleer el restu d'esta entrada

JORDI PALMER

Dins del mapa lingüístic de la península Ibèrica, l'espai ocupat pel tronc lingüístic asturlleonès és el més desconegut de tots. Aquesta llengua, descendent directa del llatí i parlada a l'Edat Mitjana a l'antic regne de Lleó, perviu en diferents territoris amb diferents graus de reconeixement i fins i tot amb denominacions diferents. A grans trets, la llengua és viva encara a les tres províncies lleoneses de la comunitat autònoma de Castella-Lleó, és a dir, Lleó, Zamora i Salamanca, on es coneix com a lleonès o llingua llïonesa, a la zona de Miranda do Douro a Portugal, on és oficial amb el nom de mirandès, en petits enclavaments d'Extremadura (estremeñu) i Cantàbria (cantabru o montañés) i a Astúries, on es coneix amb el nom d'asturià o bable.

És en aquest últim territori on la llengua viu actualment un important procés de defensa de la seva identitat i on els moviments en favor de la cooficialitat són més actius. Això és així perquè és en aquesta zona on millor es conserva la llengua, tant des del punt de vista quantitatiu –s'estima que entre el 75 i el 90% de parlants del tronc asturlleonès són asturians– com qualitatiu –és l'única variant amb producció literària i mitjans de comunicació.

Lleer el restu d'esta entrada

L'óutor sábadu, 28 de marzu, tuvo llugar la primera de las conferencias de las VII Xornadas de Cultura Tradicional de Zamora, organizadas pola Asociación Cultural Furmientu y que nesta ocasión están dedicadas a la llengua llionesa. La conferencia, titulada " La protección, fomento del usu y promoción del llionés pola Alministración Autonómica", púsola'l xurista Nicolás Bartolomé Pérez, qu'analizóu la situación llegal d'esta llengua na nuesa Comunidá Autónoma, despuéis del sou reconocimientu nel recién reformáu Estatutu d'Autonomía. Bartolomé Pérez amentóu lo óutor de la llexislación qu'ampara al llionés (Constitución Española y Carta Europea de las Llenguas Rexonales), encalcando la falta d'iniciativas por parte de la Xunta pa facer efectiva la súa protección, fomentu del sou usu y promoción, como recuéi l'artículu 5.2 del Estatutu.

Lleer el restu d'esta entrada

PABLO R. GUARDADO

A pesar de la bona acoyida del asturianu ente la población y de que l'idioma asoma de ralo en ralo ensin complexos na vía pública, la llingua d'Asturies nun acaba d'entrar nes grandes superficies y centros comerciales. La presencia del asturianu nellos ye testimonial en dalgunos casos y inexistente na mayoría, munches veces pola desidia de les direcciones d'estos centros, anque tamién tien que ver la inorancia de los sos cabezaleros. Nuna ronda de llamaes per estos establecimientos fecha por Les Noticies, más d'una vez se sintió la pallabra dialectu al referise al asturianu, lo que da bona cuenta d'esa actitú.

Lleer el restu d'esta entrada

La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana ta acabante de convocar una concentración ante la Escuela de Maxisteriu de la Universidá d'Uviéu "contra l'esclusión del asturianu y pol derechu a estudiar" esi idioma. L'actu será'l próximu martes, 31 de marzu, de magar les 16.00 hores, paralelamente a la celebración, nel interior del centru, de la Xunta d'Escuela na que se votará la propuesta de creación d'una mención (especialidá) d'asturianu pal futuru plan d'estudios d'estes enseñances.

Al traviés d'un comunicáu, la Xunta recordó que "lo mesmo'l rector, Vicente Gotor, como'l conseyeru d'Educación, José Luis Iglesias Riopedre, defendieron la necesidá d'incluyir los estudios de llingua asturiana nos nuevos planes". "De lo contrario", añadió'l testu, "la Escuela de Maxisteriu diba declarase insumisa a la llexislación vixente", en referencia los dictaos de la Llei de Promoción y Usu del asturianu sobre la obligación de la Universidá d'Uvieú de "formar a los docentes de Llingua Asturiana".

Lleer el restu d'esta entrada

Una vez más, la Asociación Furmientu, cona colaboración de la Obra Social de Caja España, lleva a cabu las súas Xornadas de Cultura Tradicional de Zamora, qu'alcanzan nesta oucasión la sétima edición.

Igual que en muitas de las ediciones anteriores, estas VII Xornadas de Cultura Tradicional de Zamora están dedicadas al patrimoniu lingüísticu de la provincia, caracterizáu pola súa riqueza y variedá, como amuestra la presencia de tres llenguas romances diferentes nel sou territoriu: castellanu, llionés y gallegu.

Lleer el restu d'esta entrada

(de la BBC Brasil, 24-02-2009, bia Youtube)

L'Ayuntamientu de L.lena anunció güei que tamién va valorar el conocimientu de llingua asturiana como méritu nes sos oposiciones, igual que va facer el de Cangas del Narcea, según el Plan de Normalización d'esti últimu conceyu, aprobáu esta mesma selmana.

Al traviés d'una nota prensa, el gobiernu llocal de L.lena mostró'l so apoyu a la midida de Cangas y anunció que también va "facer lo mesmo", amás de "animar a tolos conceyos d'Asturies que lo faigan y s'apunten esti tipu d'iniciatives".

Lleer el restu d'esta entrada

Izquierda Xunida, Bloque por Asturies, Asociación de Trabayadores de la Normalización Llingüística y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana salieron güei a la defensa de la decisión del Ayuntamientu de Cangas del Narcea de valorar como méritu los conocimientos d'asturianu, y dexaron claro qu'esta midida nun tien nada de discriminatoria.

Estos colectivos quisieron responder asina a les declaraciones de la conseyera d'Alministraciones Públiques, Ana Rosa Migoya, que dicía que la midida nun ye llegal, porque la Llei de Promoción y Usu sólo reconoz la valoración d'esti méritu pa oposiciones en puestos que tengan que ver directamente cola llingua asturiana. Ye la interpretación que fai la responsable autonómica del artículu cuartu d'esta norma, qu'únicamente fala de puestos de trabayu con característiques "que lo requieran", sin más especificación. Tamién CC.OO y UXT mostraron la so oposición a la propuesta, incluyida nel nuevu Plan de Normalización.

Lleer el restu d'esta entrada

XUNTA POLA DEFENSA DE LA LLINGUA ASTURIANA

La Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana convoca una movilización p’aparar los intentos d’eliminación de la llingua asturiana nel sistema educativu.

Tenemos que volver movilizanos pa desixir al gobiernu asturianu que cumpla la llexislación vixente que regula la presencia del idioma nel sistema educativu, una llexislación que yá de mano ye curtia y probe pero qu’amás tán enfotaos n’achaplar.

Hai actualmente dos problemátiques concretes qu’amenazen seriamente’l derechu al estudiu de la llingua asturiana:

Lleer el restu d'esta entrada